(4) SEGUINT MONUMENTS HAVENT SOPAT

A cada església, capella i capelleta oberta al culte, entre l’ofici de dijous i el de divendres s’exposava solemnement a l’altar major o en una capella lateral el santíssim en la custòdia més bona que es tingués i amb la col•laboració de les feligreses es muntaven uns espectaculars tabernacles de ciris i flors fresques que rebien el nom de monuments, perquè eren vertaderes obres faraòniques. I sense que existís formalment cap consigna en aquest sentit, la veritat era que entre els que bastien aquells parafernals apoteòsics s’establia una mena de competició tàcita, sent els visitants amb llurs comentaris els que, en definitiva, feien de jurat informal comparant-los i criticant-los sense pèls a la llengua. De visitar monuments sent deia “seguir els monuments” perquè sembla ser que quants més se n’anaven a veure més mèrits es feien davant nostre senyor. Evidentment la majoria d'aquelles ànimes innocents i crèdules que es movien amunt i avall tota la tarda del dijous i part de la nit i matinada del divendres ho feien per pura devoció; però també n’hi havia molts que feien el passa-carrers com qui participa en una gimcana, per allò de matar les hores i uns altres, per descomptat, enfocaven aquestes visites com si formessin part d’un acte social que servia de pretext a moltes famílies per endiumenjar-se havent sopat i aprofitar entre passejada i passejada simplement per “fer-se veure”, qüestió molt important en una societat on la característica de “conegut” o “saludat” representava un grau en el barem de la consideració. Era palès, tanmateix, l’interès d’alguns empleats o saltataulells amb aspiracions d’ascendir en llurs feines, per assistir cada diumenge a missa de dotze, amb l’exclusiu objectiu de “ser vistos” per l’amo o el principal. Ser reconegut com un bon cristià - ergo, per persona d’ordre - en un moment donat, sobretot quan es tenia de demanar un favor a un burgès o a algú amb influència a l'administració municipal, tenia el seu morbo i la seva recompensa. De manera que seguint monuments, uns es guanyaven el cel i d’altres s’asseguraven una pedra a la faixa a la terra. I tothom content, sobretot els capellans i les monges dels convents que també s'apuntaven a la moda dels monuments i que, més o menys descaradament, entre  vendre ciris i passar la safata es feien un petit jornal per compensar l'austeritat i abstinència quaresmal.