Obrirem un
parèntesi per desintoxicar-nos de política i passàrem - com aquells avis que
miren àlbums de fotos per refrescar la memòria de tant en tant - estampes
arnades d’aquelles setmanes santes que, vistes en perspectiva, ara trobem
francament ridícules. Com aquella cerimònia d’anar a matar jueus, que consistia
en portar a l’església la mainada carregada de “carraques” i de bastons i a una
senyal del rector o del vicari començar a fer girar aquelles matraques fins a
produir un batibull tan colossal que els malvats jueus que havien crucificat
Jesús sortissin eixordats dels seus amagatalls i fossin apallissats a cops de
bastó. No deixa de ser fastigosament pervers i un sarcasme esperpèntic que a
quatre dies d’haver-se conegut, amb pèls i senyals, els detalls escabrosos i
vergonyants de l’extermini de milions de jueus als camps de concentració nazis,
la capellanada nacional-catòlica permetés que un dels actes més reeixits de la
Setmana Santa espanyola fos la matança simbòlica de jueus. Fins ben entrats els
anys seixanta les carraques sonaven a les esglésies, em sembla que era el matí
del dijous sant, com si estiguessin folles, impulsades per les mans d’unes
criatures que ens ho passàvem de conya fent una escabetxina virtual de jueus.
Em sembla recordar que el rector, el vicari o algun altre sacerdot a la reserva
parroquial, llegia quelcom que tenia més d’exorcisme que d’oració. Una
capellanada que no se’n sabria avenir que avui, enlloc de matar jueus, és malda
per seduir-ne quants més millor, amb l’esquer d’alguns dels calls més ben conservats
d’Europa. Fa mig segle, a la canalla ens ensenyaven a matar jueus des de les
esglésies i avui aquella mateixa canalla convertida en adulta pretén des dels
Ajuntaments o Cambres de Comerç viure a la salut del jueu turista àvid de
embadalir-se amb el llegat cultural hebreu. Jo no sé si els que avui omplen de
llagoteries les orelles dels jueus consumistes se’n recorden de quan els
mataven a cop de carraca. El que si sé és que la capellanada que organitzava
aquells aquelarres no ha pas fet un acte de contrició per fer-se perdonar
aquells pecats d’escàndol i de prostitució intel.lectual i moral de menors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada