La ferrenya
senyora Merkel, que governa Alemanya fent tàndem amb els socialistes
domesticats (traducció lliure i personal de socialdemocràcia), ha tirat pel
dret amb l’assumpte empallegós dels immigrants pobres declarant sense
contemplacions que en el seu país tots els estrangers fan nosa, si es refien de
viure parant la mà. Per tant, s’establirà un termini de tres mesos perquè els
passavolants que no tinguin recursos suficients per no sucar dels serveis
socials i no trobin feina se’ls hi retiri el permís de residència, la qual cosa
vol dir que, pràcticament, se’ls convidarà a tocar el dos si us plau per força.
La novetat és que aquesta política restrictiva no afecta només als estrangers
extracomunitaris, sinó que també lleparan fort els immigrants comunitaris que,
emparant-se en el dret de lliure circulació que es dogmatitzava a través de
l’anomenat esperit Schengen, visquin a l’esquena dels ciutadans alemanys. Fa
dies que els diaris més populistes anaven afegint llenya al foc de la
intolerància fent-se ressò de certes situacions complicades en ciutats com
Duisburg o Dortmund, on hi ha bosses d’immigrants, principalment romanesos i
búlgars d’ètnia gitana, que sobrecarreguen el sistema social. La pragmàtica
Merkel s’ha repenjat en aquests incidents per tirar aigua al vi dels grans
acords europeus vigents en matèria de llibertat laboral i de moviments per tot
l’espai de la Unió. I perquè es tingui clar que aquest fet no obeeix a un
rampell de la cancellera, el comissari Almunia, en nom de la comunitat acaba de
beneir les restriccions aquest mateix matí, declarant que no trepitgen el dret
a la lliure circulació de tots els ciutadans comunitaris per qualsevol país
d’Europa, sinó que puntualitzen que aquest dret només poden exercir-lo els
ciutadans amb recursos suficients per a no haver de pidolar o que tinguin una
feina que els permeti no dependre de la caritat pública. Tanmateix, el primer
ministre David Cameron ha proposat que tot immigrant que demani almoina al
carrer sigui expulsat de la Gran Bretanya, i no fa pas tant el ministre de
l’Interior de França va iniciar l’expulsió de vint mil búlgars dels ravals de
Paris. I a la resta d’Europa, amb més o menys intensitat, bufa un vent que
aviva una perillosa retòrica sobre la immigració que, perdoneu-me que us ho
digui amb tota franquesa, es podria comparar al pànic creat per l’antisemitisme
de fa cent anys. En definitiva, qui pagarà els plats trencats de la crisi seran
els immigrants pobres, perquè el que fa nosa no és l’immigrant en general sinó
aquells esgarrapacristos que no poden pagar-se les mongetes o el lloguer d'una
casa per viure. Els que molesten no són els negres perquè siguin negres, per
dir-ho d’alguna manera que s’entengui, sinó els negres miserables que fan
pudor. Les polítiques d’austeritat impulsades des del bàndol del capitalisme
més intransigent no han fet més que ensorrar les classes mitjanes en la pobresa
que ja desborda arreu la capacitat dels ajuts socials, mentre que els que
gràcies a la mateixa crisi s’han fet més rics no pensen, ni borratxos,
compartir ni el que llencen. I s’està imposant la doctrina - Espanya i Itàlia,
dues potències històriques de l’emigració dels seus ciutadans quan passen gana,
curiosament en són els principals propagandistes –, de barrar portes i
finestres d’entrada perquè els ramats de desesperats del tercer món
s’estavellin contra unes fronteres fortificades, quan en què haurien de
començar a pensar els governants del primer món és com poden fer per impedir
que els immigrants pobres hagin de fugir per cames d’uns països quina riquesa –
minerals, petroli ... – són explotats sense escrúpols pels rics panxacontents
del primer món. Penseu-hi una mica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada