PROTECTORS AMB EFECTES SECUNDARIS

És curiós que a la farmàcia es vengui un producte com a protector d’estómac, del qual si et prens la molèstia de llegir-ne de cap a peus el prospecte, resulta que amb el camuflatge de “protector” dissimula cops amagats que poden deixar baldat per tota la vida uns quants dels que se’l prenguin. És un dels prospectes més llargs que he vist, farcit de lletra menuda per davant i pel darrera, quin redactor deu estar empeltat de la mateixa arrel apocalíptica que el o la que escriu els pamflets contra el sobiranisme a uns quants ministres espanyols del morro fort. Els prospectes dels medicaments venen a ser com el currículum de les potingues que ens recepten els metges i jo sempre havia pensat que un bon reclam ajuda a vendre, ja que posa en relleu totes les virtuts i bondats, passant de puntetes sobre els vicis o els defectes. Però vet-aquí que gairebé tots els prospectes farmacèutics es recreen més en destacar els perjudicis que no pas els beneficis del producte.  Gasten més tinta en explicar, a vegades amb pèls i senyals, el mal que poden fer que no pas el profit que se’n pot treure. Són reclams masoquistes que en quatre ratlles despatxen les gràcies i quasi no en tenen prou amb cinquanta per tirar-se pedres a la teulada. Com em puc prendre amb fe un medicament amb una carta de presentació tan esgarrifosa? No faria més efecte el remei si el prospecte m’assegurés que empassant-me la píndola seré feliç? Quan en temps reculats els farmacèutics es dedicaven a preparar fórmules magistrals en dosis individualitzades, no les embolicaven pas amb prospectes; no sé si feien tant d’efecte com ara els productes industrials, però almenys el malalt les entomava amb la confiança de qui sabia que allò que es prenia si no curava, almenys no matava. Però produint a l’engròs pastilles de tots colors, la industria no pot anar amb el lliri a la mà i exposar-se a la ruïna per no haver previst efectes secundaris; per aquesta raó no se’n deixen ni un al tinter. Prenent-te aquella píndola que el metge t’ha receptat potser et curaràs de la inflamació, però pots morir de qualsevol altra cosa. D’això se’n diu matar la il•lusió del malalt aprensiu, que cada vegada que trascola un remei té la sensació d’estar jugant a la ruleta russa.  Francament, això d’anomenar “protectora” una càpsula que segons el prospecte et deixa en calçotets davant de no sé quants paranys, és bastant pervers. Si entrés pel “seguro” molta gent es passaria a la medicina alternativa: almenys els prospectes d’aquests productes te’ls posen pels núvols cantant les seves excel•lències. Potser els placebos tenen efectes beneficiosos en segons quins malalts perquè no es venen amb prospecte. Em direu: si tant problemàtic és el prospecte, no el llegim. Seria una solució, si no fos que som massa xafarders. Ara, les embarassades si que no n’haurien de llegir-ne mai cap: es prenguin el que és prenguin, la industria farmacèutica no se’n descuida mai de dedicar-les un apartat. Fins i tot si vengessin aigua, potser advertirien que prenent-ne massa es pot ofegar el fetus. I és que les industries farmacèutiques, com diria la Forcades, creuen que la caritat ben entesa comença per un mateix i, per tant, es vacunen en salut de qualsevol demanda judicial. Encara que centenars de milers que s’empassin els seus protectors d’estómac, ho facin arrufant el nas.