L'EIXIDA - (novel.la curta - capítol 9è i últim)

L’EIXIDA

(VIII Premi Mn. Romà Comamala.  Publicada per Cossetània Edicions)

9

            Fa sis dies que no escrivia res. De fet vaig tornar a recaure i es va haver d’avisar el metge i tot. Em devien veure bastant cardat perquè l’Anna va pujar un dia de la platja, per animar-me. He plorat tant tots aquests dies la meva impotència que em sembla que, al final, he esgotat la reserva de llàgrimes. El que més em fot de tot plegat és que tothom sospita que estic fent comèdia amb això de la pèrdua de memòria. Refeta de l’ensurt que li vaig donar l’altre dia, la sogra és la més punyetera: - hi ha qui només se’n recorda del que vol!

            Ningú em plany, fent càbales de fins on estava embolicat amb aquesta dona dels pebrots. Recordar aquells instant a què es referia l’altre dia, no és només ara mateix un repte, sinó una necessitat perquè, en cas contrari, és com s’hi s’hagués velat una part de la pel·lícula de la meva vida.

            Només tinc dues coses clares: que potser si vaig sentir alguna vegada quelcom per la meva dama misteriosa, ja que de seguida que la vaig veure passar des de l’eixida em va atraure i, la segona, que m’hi posi com m’hi posi, no els faig pena.

            Tan malparit vaig arribar a ser?

FI