Follow by Email

dilluns, 24 de febrer de 2014

CONSELLS DE MAL PAGADOR

A la Rita l’altre dia la va aturar pel carrer l’antic director de la sucursal de la caixa d’estalvis que tenia sota de casa, fins que la varen tancar per allò de la reestructuració. Ell va ser més llest i es va jubilar abans d’hora i de que l’agafés el daltabaix, aprofitant que li feien bons tractes per compensar-li l’estrès sobrevingut després de classificar-se durant tres mesos consecutius com l’empleat que havia endinyat més preferents als clients capsigranys de la seva zona. Al topar-se'l deseguida va fer veure que se n’alegrava, tot i que la relació comercial es va esquerdar temps ençà, quan volia engrescar-la per acceptar el tiple del préstec que li demanava per pagar l’hipoteca. La Rita el va plantar llavors dient-li que no volia empantanegar-me amb un ròssec superior al que podia fer front, en cas que alguna cosa li anés de mal borràs. Encara se’n recordava de la seva mirada de perdonavides. Aquesta trobada casual de fa quatre dies la va fer pensar que, de ben segur, hi devia haver molta més gent com ella, que no varen estirar més el braç que la màniga com ara es diu per moltes pressions de directors de caixa, que només compraven allò que podíem pagar trinco-trinco i que amb penes i treballs arraconaven quatre rals, per si de cas teníem un entrebanc. En teoria. doncs, la Rita raonava que la crisi hauria hagut de passar de llarg per casa seva i escarmentar només als incautes que mentre ella estalviava vivien com reis anant de manlleu. Però, no havia estat ben bé així, sinó tot el contrari. Per això sovint la Rita es pregunta i no obté resposta, qui hauria d’estar més indignat, si els que havien tingut seny i veien perillar el futur que havien planificat sacrificant-se o els somiatruites que ja no tenien cap futur aleshores i ara s’havien quedat més pelats que les rates. L’antic director, com aquell que li feia un favor, li va dir a cau d'orella i fent-se el murri: "vagi en compte, amb tot això de la independència que si els hi donen, quatre dies després la fotran al “corralito”. Si no fos que quan la Rita s’indigna compta fins a vint abans de reaccionar, li hagués clavat un bon mastegot a aquell impresentable que després d’haver arruïnat uns quants passerells, enlloc de callar per vergonya encara va de set ciències i es dedica a donar consells de mal pagador.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada