NO N'HI HA UN PAM DE NET

Un exdirector d’armament del ministeri de Defensa grec, un tal Andonis Kandas, ha reconegut haver acceptat milions d’euros de fabricants d’armes alemanys, russos i francesos, com a suborn a canvi de comandes. I no només se n’ha declarat culpable ell, sinó que ha assenyalat amb el dit 17 còmplices més, en aquest lucratiu negoci de la corrupció a gran escala. I els esquitxats per la confessió de l’alt càrrec no són xitxarel·los qualsevol, sinó dos ministres de defensa i un exprimer ministre, a part del líder del partit del govern, Nova Democràcia, que serà l’únic que se’n salvarà de la picota perquè fa uns mesos que cria malves. Jo mai vaig entendre com un país amb una economia tan deprimida, rescatada un parell de vegades i amb un deute que mai podrà eixugar, es podia gastar una morterada comprant tancs i avions per armar-se fins a les dents. Però ara ja començo a lligar caps i m’adono que no hi ha un pam de net, tampoc, en qüestions tan serioses com les que envolten la defensa nacional. Fa quatre dies hem sabut que Espanya, que no pot augmentar el salari mínim i que congela pensions, condemnant un terç del país al pacte de la fam, ha encarregat una altra partida d’helicòpters de combat. Que el ministeri prengui decisions discutibles com aquesta pel seu compte tindria dispensa, si s’ajustés estrictament al pressupost aprovat en tràmit parlamentari; però vet-aquí que les previsions de despesa del ministeri de Defensa no quadren mai, ni per aproximació: cada exercici es tanca amb dèficit, el qual suposo que acabem pagant entre tots els ciutadans estrenyent-nos més el cinturó la classe mitjana. En efecte, el 2008 es varen pressupostar 8.149 milions d’euros i se n’acabaren gastant 9.810, un 20,38% de més. El 2010, de 8.255 es va passar a 9.344, un 7,37%. El 2011, de 7.156 es va passar a 8.301, un 16% de més. El 2012, de 6.316 es va passar a 9.000, un 42 % de mes i l’any passat, que es va pressupostar la despesa en 5.937, a l’abril ja portàvem una desviació en més de 582 milions d’euros. Com s’explica que cada any, governi qui governi, la despesa de Defensa es dispara de mala manera? Es compra armament perquè es necessita o perquè algú ho “recomana” i surt a compte quedar-hi bé? Una bona pregunta, a la meva manera de veure. I ja que s’és tan estricte collant els pressupostos de Sanitat o de Benestar Social, potser no seria cap disbarat passar pel sedàs els comptes de Defensa. Ja sé que de nosaltres s’ha dit moltes vegades que no som com Grècia, però no estaria de més donar-hi un cop d’ull, perquè quatre ulls veuen més que dos. Francament, per mi és un misteri per quins set sous de les desviacions pressupostaries en matèria de Defensa no se’n fa el rebombori parlamentari que es mereix un error continuat de previsió, ja que mirat des de la suspicàcia de la gent escaldada del carrer, només fa que afegir llenya al foc de la indignació.