DANYS COLATERALS (3)

Una seguidora del blog m’ha passat un correu impactant, desesperada, al caire de la meva reflexió d’ahir “Danys colaterals (2)”: “Tinc una mare molt malaltissa, cor, pulmons, asma, diabetis i moltes coses més. El passat mes d’octubre vam ingressar a l’hospital amb els pulmons inundats d’aigua, cosa que li passa molt sovint sempre que es constipa, degut al mal funcionament del cor. Com que era a principis d’octubre la calefacció no estava engegada i de nit feia fred; fins i tot jo en tenia, de manera que vaig agafar un bon refredat. La mare es queixava i vaig demanar vàries vegades una manta per arropar-la, però no les havien repartit encara a les plantes i molt menys a urgències. Finalment, vaig descobrir una estanteria on guardaven els llençols els camillers i la vaig poder alleujar una mica ... Aquesta nit de Reis m’ha tocat tornar-hi i no sé per quantes nits, amb la mare, i com que gat escaldat aigua tèbia tem, sense pensar-m’ho gens ni mica m'he proveït d'una manteta, el que ara en diuen un “paït” per si de cas. Però no m’ha calgut pel fred, ja que la calefacció va a tot drap; en canvi m’ha fet servei com a coixí suplementari, ja que posar-hi una tovallola enrotllada és més incòmode. Però no s'acaba aquí el calvari: al boc d’urgències on ens estem no hi ha ni una cadira per mostra, per a l'acompanyant, i per més que n’he demanat ningú sabia d’on treure-la perquè sembla que hi ha més ingressats del compte i van a estiracabells. Quan he estat tipa de fer l’estaquirot dreta, he optat per seure a terra, amb l’esquena recolzada a la paret, de manera que tinc de fer un munt de flexions cada cop que ma mare em necessita, i no tinc vint anys precisament. Sort que m’ha calat de matinada el fill d’una meva amiga, que hi treballa de camiller, i ha sigut el meu àngel de la guarda al portar-me – qui sap d’on – una butaqueta. El personal molt i molt amable, fan tot el que poden perquè no es noti que la Sanitat va justa d'armilla, són un 10, però l’hospital una pena...” No sé si aquestes mancances en material auxiliar es poden generalitzar a tota la xarxa pública hospitalària, però és evident que si fos així es tractaria de danys colaterals conseqüència directa de les retallades pressupostàries, les quals per molt que el conseller de la cosa digui que no afecten la qualitat de la Sanitat pública, sí que hi incideixen i es manifesten en detalls com els exposats. De veritat la situació és tan penosa com es pinta en el correu que reprodueixo? De veritat l’estalvi en complements i mobiliari indispensable arriba fins a aquests extrems? Bon tema de reflexió passades les festes, al tornar a la normalitat de la vida quotidiana, i abans de treure'n conclusions definitives m'agradaria contrastar experiències semblants o contradictòries. Els danys colaterals, més enllà de la medicina que s’hi imparteix, són tan evidents que la qualitat se’n resen? Deixem-ho fins demà, esperant les vostres opinions.