DANYS COLATERALS (2)

El portantveu de la Casa Reial ha manifestat públicament el seu disgust per com s’està allargant la instrucció del cas Noos, afegint que tres anys és massa i aquesta demora ha suposat un “martiri” per a unes criatures tan delicades com les infantes d’Espanya i els propis reis. O sia, que entrar al martirologi seria una mena de dany colateral causat per la desesperant lentitud de la justícia d’aquest país. Ara bé, que la queixa vingui d’una institució tan rellevant de l’Estat i l’expressi una persona de formació diplomàtica, em molesta: d’entrada, perquè es val d’un cas personal per aixecar el crit al cel, enlloc de lamentar que el problema del qual es dolen estigui generalitzat a tota la població. Per descomptat que hauria estat més elegant, i havent-hi pel mig un diplomàtic de reconegut prestigi no acabo d’entendre com se li ha passat per alt, referir-se també al patiment de tants espanyols perjudicats per la justícia ranca que tenim. Em sembla impossible que la Zarzuela no s’hagués assabentat que l’administració de justícia fa pena quan, al començament del sidral del seu gendre, es volgué fer el simpàtic dient aquella bajanada de que la justícia era igual per a tothom. La veritat és que hi ha molta gent no només martiritzada sinó crucificada per la marxa feixuga dels seus interessos, arrossegant-se pels tribunals. De manera que enlloc de pidolar per ell, el rei el que hauria de fer es posar-se a la cua com tothom i així saber el pa que s’hi dóna, esperant la vènia. Si per a la família reial resulta un martiri un retard de tres anys, pensem què representa esperar anys i panys sentència en casos de demandes de responsabilitat civil, per a persones que han perdut tot el seu patrimoni perquè l’han estafat o perquè han estat víctimes d’una negligència professional o d’un accident laboral per manca de mesures de seguretat, per exemple. Ara mateix em ve al cap el cas d’un veí de Manresa que es va quedar sense casa a les seves velleses, perquè una grua de la construcció li va ensorrar la que tenia, i al cap de sis anys d’esperar sentència el pobre home ja cria malves, mort de consumpció. Això sí que són danys colaterals de veritat, dels quals no en respon ni el mestre armer, i d’exemples com aquests en trobaria a grapats el rei, per poc que gratés. Potser em faria compassió la frisança del rei perquè resolguin d’una vegada l’expedient del seu gendre, si quan va inaugurar l’any judicial hagués passat el drap per l’esquena de la plana major de la magistratura i del ministeri de justícia, reivindicant públicament i quan tocava els danys colaterals que pateixen els ciutadans per causa d’una justícia paralítica i cara, des que s’han de pagar taxes per accedir-hi tothom. En què queda el tracte d’igualat que el rei va tenir la barra de donar per fet, quan ell és el primer que se’n desmarca quan el perjudica?