Follow by Email

dimecres, 25 de desembre de 2013

LA GRAN HIPOCRESIA DELS ANTIAVORTISTES

Potser no sigui cap disbarat aprofitar el dia que es commemora el naixement de Jesús, per escriure sobre el projecte de llei contra l’avortament que el govern ha aprovat  fa quatre dies. M’atreviria a dir, i no voldria que ningú s’ho prengués com una irreverència, que cap altre dia de l’any és més indicat per parlar del dret a interrompre un embaràs, que el dia consagrat, precisament, a magnificar la maternitat més famosa de la història. No us entretindré gaire amb disquisicions ètiques, ideològiques o polítiques, perquè durant tota la setmana ens han bombardejat des de totes bandes amb arguments, rèpliques i contrarèpliques, condemnes i suports aferrissats. Només voldria deixar constància de la gran hipocresia que, a la meva manera de veure, empastifa i desqualifica les bancades del Congrés i del Senat ocupades per parlamentaris inquisidors, d’ambdós sexes, disposats a votar com bens a favor d’esclafar l’avortament, amb el mateix fervor i convicció moral que si es tractés d’engarjolar l’esca del pecat  o tancar un puticlub de carretera. És que cap de les senyories que escalfen l’escó s’ha sotmès mai a un avortament o n’ha viscut algun de prop a la seva família? Fa de maldir i cadascú s'ho deu saber, però com va sentenciar el Jesús quin naixement avui festegem, el que estigui net de pecat que tiri la primera pedra. D'altra banda, com és possible que ningú, amb tres dits de front, pugui estar d’acord amb que la malformació del fetus estigui radicalment exclosa com a causa legítima d’interrupció de l’embaràs? Ses senyories a què juguen, a déus? Són humanes o extraterrestres? Una cosa és que la dona decideixi si s’atreveix a tira endavant o no un part de risc, i una altra de molt diferent prohibir-li per llei que pugui decidir no només si li agradaria parir el fill discapacitat sever que porta a la panxa, sinó si podrà assegurar-li a part d’amor els mitjans materials per superar al nasciturus conviure amb la seva dependència tota la vida, comptant que de l'Estat no se'n podrà refiar gaire. Si em llegeix algun dels partidaris d’aquesta barbaritat, per favor que mediti si la seva conducta intransigent no s’assembla bastant a les d’aquells fariseus que el Jesús, que tal dia com avui va néixer a Betlem, va foragitar del temple a fuetades.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada