Si no es mogués un dit en matèria
legislativa fins a no reunir un consens suficient per garantir l’eficàcia de
qualsevol llei, de ben segur la convivència política i social hi sortiria
guanyant, però sobretot es notaria en productivitat parlamentaria. Perquè els
parlaments són productius quan no s’encanten discutint el sexe dels àngels i toquen
de peus a terra fent lleis raonables que serveixin als ciutadans per avançar, enlloc
de donar voltes a la deriva o com passa massa sovint, per recular. Si la democràcia
representativa es basa en governar des del poble per al poble, no haurien
d’arribar al parlament projectes de llei que no tinguin per objectiu millorar
la qualitat de vida de les persones. Massa vegades, el rerefons dels projectes
de llei amaga interessos tèrbols, pura revenja política o l’ànsia narcisista de
protagonisme d’algun il·luminat, com ara els Wert, Fernàndez Diaz o Gallardon.
En una època que es valora tant l’austeritat i la bona administració, ¿com és
pot permetre que cap ministre faci perdre el temps dels diputats amb bajanades legislatives
ideològiques i sectàries, quan hi ha tants de melics urgents per lligar i per
estalviar patiments a les persones?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada