UN DIA BOIG

Els que sempre van curts de temps, vet-aquí que avui haurien de fer cara de pasqües perquè tenen una hora més per aprofitar o per rebentar-se, però quan sortiré al carrer estic segur que passarà com els altres anys: que no veuré pas gent petant-se d’alegria per les cantonades, encara que només sigui perquè el govern els hi ha tornat l’hora que els hi va prendre per primavera. No sé si el dia que retornin les pagues extres als funcionaris i no funcionaris, aquest faran la mateixa cara de desmenjats que nosaltres avui, que ens han tornat l’unça de temps que ens havien manllevat. Ara que ho penso, si totes les comparacions són odioses aquesta que acabo de fer entre el temps que ens tornen i la paga extra no ha estat massa encertada, perquè si bé això del canvi horari funciona com un rellotge – vaja quina altra parida acabo d’escriure! -, pel que fa a la paga confiscada a benefici dels bancs rescatats, ja són figues d’un altre paner. En qualsevol cas, si mai els hi tornen em fa l’efecte que tampoc no n'hi haurà per tocar castanyoles, ja que aquells diners no serviran per anar de farra sinó per tapar forats i estreps, i en alguns casos, com aquell qui diu per salvar els mobles.

            Bé, no perdem el fil de la reflexió, que amb l’excusa que tenim una hora de més no s’hi val escopir fora de la trona, com es diu en alguns indrets de qui divaga. Però com que alguna cosa s’ha de fer amb el temps d’estranquis, per si de cas sempre queda el recurs als desvagats de debatre si això del canvi d’hora treu cap a res. No sé pas quantes estones ens hem passat discutint aquesta jugada els darrers cinquanta anys, sense posar-nos d’acord. És per aquesta raó que, potser, per relativitzar la qüestió avui que tenim una hora buida ens passéssim per un hospital, per exemple, on el temps si que compta, i mentre fem l'obra de misericòrdia de visitar un malalt, ens adonem que al ritme de la vida no l’afecta que el dia tingui una hora de més o de menys, simplement aquest capvespre es farà fosc més aviat i demà clarejarà abans, però l’espera a urgències continuarà fent-se eterna i les nits dels que pateixen es faran tan llargues com sempre. Això sí, avui és un d’aquells dies que és farà palès que hi ha molta gent que viu a tres quarts de quinze, per la qual cosa per a ells serà un dia boig. I a aquells que es hi preocupa tant què fer amb l’hora de més d’avui o del temps que els hi sobra en general, que l’inverteixin al Banc del Temps, que rebran interessos en forma de felicitat.