dimecres, 30 d’octubre del 2013

LA CAUSA DE LA CORRUPCIÓ, SEGONS LA DRETA ( i 2)

- Tal com deia ahir, em sorprèn que hi pugui haver gent amb tres dits de seny que pensi, realment, que la qüestió de la corrupció s’arreglaria augmentant la paga als polítics corruptes – faig expressament la puntualització de “corruptes” -, perquè per molta merda que hi hagi escampada, afortunadament són més els polítics que estan nets com una patena que no pas els que n’estan esquitxats fins a les celles. I d’això se n’ha de deixar constància tots els dies perquè de tant repetir el contrari, hi ha el perill que ens ho acabem creient.

- La pena és que, veient el pa que s’hi dona, moltes persones idealistes i competents passen de llarg de la política perquè, malgrat el que pensin els economistes de FEDEA de la vàlua de la classe política en general, a vegades surt més a compte menjar poc i pair bé. Tampoc no és gaire científic generalitzar, posant els polítics sans en el mateix sac que els pocavergonyes. Aquests economistes, peixats per una dreta il·lustrada, sembren des del seu llibre idees discutibles: “la gent molt capaç sol cobrar molts diners i el més normal és que no es facin polítics, perquè cobren molt poc i el que acaba passant és que s’hi dediquen, a la política, gent que no han aconseguit fer carrera en un altre lloc, i per això tenim els polítics que tenim”.

- Fa poques setmanes, en el transcurs de les compareixences de dirigents de Caixes d’Estalvi davant la comissió parlamentària d’investigació, vàrem escoltar abrandades defenses de sous escandalosos i ara uns economistes empaperats de màsters i llicenciatures de cap a peus, supurant neo-liberalisme pels quatre costats, proposen apujar la moma als polítics perquè el poder es mantingui en mans de determinades elits, amb l'excusa que guanyin tant que no sentin la necessitat d’arrodonir els ingressos fent jocs de mans. Quina barra!

- Aquesta teoria mercantilista es carrega la versió romàntica de que a la política s’hi va a servir desinteressadament el poble, no a fer-se ric. Per aquesta raó, sempre que algú surt amb semblants ciris trencats, els demòcrates no hauríem de tenir vergonya ni mandra de replicar que la corrupció no s’arregla apujant sous als polítics, primer perquè no és veritat i en segon lloc perquè si fos així, mai podríem estar segurs que es consideressin ben pagats.


- I encara per una tercera raó: el futur no depèn dels polítics, i si algú ha d’estar ben pagat i considerat perquè no se’n perdi la mena, són els científics i els investigadors, de les mongetes dels quals ningú se’n preocupa. I aquesta realitat si que és punyent i ens hauria de fer perdre la son.    

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada