L’any passat
escrivia aquesta reflexió:
“Ara que, per
primera vegada sembla que s’ha girat la truita, i que hi ha una opinió pública
cada dia més decantada envers el sobiranisme, caldria que algú amb el cap
fred escrigués un full de ruta amb cara
i ulls, sobretot per administrar “el dia després”. No fos cas que quan arribi
l’hora de la veritat, ens agafi a tots plegats amb els pixats al ventre. Ho
dic, perquè espigolant el que s’escolta per les cantonades, em queda la
sensació que massa gent de bona fe, per suposat, creu que l’èxit de l’aventura
rau en l’espontaneïtat, en certa improvisació i, sobretot, en la rauxa. I
aquest tarannà, francament, em fa por. Catalunya no es pot permetre cap pas en
fals, com a l’octubre del 34, entre d’altres raons perquè li costaria molt de
refer-se’n de la patacada. Per aquesta raó, iniciatives com la liderada temps
enrere per en Laporta, per exemple, fan figa: és que la majoria que ha de
fer possible un Estat propi, no es refia ni dels impacients ni dels xarlatans. I
en aquestes condicions, el mínim que és pot demanar és un full de ruta, per a
no posar-nos a caminar a cegues.
Si ens posem a
analitzar per quines raons els partidaris de la sobirania han crescut
espectacularment el darrers mesos, és evident que els condicionants econòmics
hi han jugat un paper determinant. No en va el principal argument dels propis
independentistes de tota la vida, és recalcar que amb la clau de la caixa a les
nostres mans, de la crisi no en sentiríem ni a parlar. No és retornar a allò de
“la casa i l’hortet”, però gairebé. Tanmateix, encara que no sigui políticament
correcte parlar-ne en aquest moment, gestionar un Estat propi no serà flors i
violes i, sense cap dubte, costarà suor, llàgrimes i alguna cosa més
mantenir-lo. De manera que queda molta pedagogia per fer, si els ciutadans del
futur Estat propi convé que estiguin convençuts de la seva identitat nacional,
tant a les verdes com a les madures. Per aquesta raó, insisteixo, caldria
elaborar un full de ruta que vagi més enllà del dia hipotètic de la proclamació
de la independència, tenint en compte que en un futur Estat propi s’hi haurien
de trobar còmodes les diverses sensibilitats socials, culturals, econòmiques i
nacionals que conviuen avui a Catalunya”.
Malgrat que s’ha
avançat en aquest full de ruta, encara queda molt per fer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada