TANT VA EL CANTIR A LA FONT, QUE...

            Síria és un gra al cul d’occident, que si rebenta pot escampar el pus pertot l’orient mitjà i, potser, desencadenar una tardor àrab que ensorri totes les esperances posades en aquella primavera àrab que ha acabat com el rosari de l’aurora perquè, per dir-ho amb franquesa, només va servir per canviar pixats per merda. Les primaveres de laboratori dictades des d’occident per tallar el coll als dictadors d’orient, han fet la mateixa fi del cagaelàstics que va desmuntar aquella utopia de l’aliança de les civilitzacions, que apadrinava un il·luminat com en Rodríguez Zapatero en la seva època de trinxador de l’economia espanyola. I és que les primaveres que alegren la vida solen ser verdes, no tenyides de vermell amb sang i cadàvers. Durant els aquelarres muntats a l’Irak, a Egipte, a Líbia, a Tunísia, com exemples més recents, els mascles cabrons per antonomàsia, altrament dits grans potències, han imposat les seves botes i la influència de les seves banyes de marrà sobre territoris rics en minerals, gas o petroli, i han abusat de les persones convertint-les en simples peons dels seus interessos inconfessables, fomentant les desavinences tribals i religioses, sobretot, per tenir-los amorrats per sempre més a la discutible protecció de les seves amples faldilles colonitzadores.

            I d’aquesta manera de fer potinera no se’n salva ningú: si Estats Units i els seus acòlits han fet disbarats, ni Rússia ni Xina són germanetes de la caritat i els seus mètodes d’influència són tan sibil·lins i imperialistes com els dels occidentals, i tampoc tenen escrúpols per fer experiments de tota mena, inclosos els químics i els mèdics, amb conillets d’índies que no poden protestar perquè es matarien per un mos de pa i per una mica d’aigua neta. Qui arma els braços dels senyors de la guerra en tot l’orient mitjà? Occident amb l’excusa d’ensenyar democràcia i bones pràctiques de convivència en uns països que no han superat el feudalisme tribal i, sobretot, el fanatisme religiós integrista, acaben desempallegant-se d’armament sobrer en els seus arsenals renovats i vés a saber la procedència real d’aquestes armes químiques que ara sembla que han sortit de l’infern quan, potser si gratéssim bé, hi trobaríem empremtes que farien caure la cara de vergonya a més d’un que sembla que no hi toca. I ara, ho beneeixin o no els inútils del consell de seguretat de l’ONU, algunes potencies democràtiques esclafaran potser el proper cap de setmana milers i milers de míssils, que valen un ronyó i que malgrat la crisi no estalviaran. Amb els diners que costarà la festa es podrien alimentar milions de boques i curar infinitat de malalties, però es prioritzaran una vegada més els dividends dels accionistes de les empreses d’armament. Aquest càntir fa molt de temps que va a la font i ja està molt consentit i alguna vegada ha de petar. I si fos a Síria l’escenari del desastre? Encara hi serien a temps d’evitar-ho, si enlloc d’escopir míssils a tremuja s’assentessin a parlar, deixant la hipocresia a casa.