El
professor Mas-Colell va dir que l’Estat del benestar quedaria molt tocat amb
els pressupostos de subsistència que va presentar l’any passat; ara els ha
prorrogat i contempla una nova retallada de dos milions d’euros per complir amb
l’objectiu de dèficit imposat des de Madrid. Si ja havíem tocat os, d’on
rascarem per aconseguir arreplegar-los? Aprimant l’Estat del benestar, esclar, el
qual, no ho oblidem, és una de les grans conquestes de l’Europa refeta després
de la guerra. A Espanya s’hi va posar la primera pedra molt tard, i com en
tantes altres coses que quan nosaltres hi anàvem els altres ja en tornaven. I mentre
enlluernats per l’invent tiràvem la casa per la finestra, com si això del
benestar volgués dir lligar els gossos amb llonganisses, els que anaven de
tornada, especialment els països nòrdics, miraven prim i afinaven la punteria per
no malgastar en projectes utòpics i, sobretot, insostenibles. I si algú més entenimentat
predicava seny i austeritat, li tapaven la boca amb un estirabot: “no patiu,
que el darrer ja tancarà la porta i apagarà el llum”. Era una actitud tan
estúpida com la dels governants d’avui que ens volen fer creure que l’economia
va de conya, quan mai com ara la gent torna els rebuts sense pagar.
Em treuen de polleguera tants de
“savis”, que senyalen l’Estat del benestar com l’esca del pecat, i que estem en
crisi perquè volíem gaudir de paradisos que no ens podíem pagar. Però, francament,
encara em fan més malastrugança i un poc de fàstic aquests que pretenen ensarronar-nos
amb pronòstics esperançadors de millora de tots els índex macroeconòmics, mentre
veiem a tocar de casa que indicadors tan determinants com la morositat de les
famílies s’enfila per les parets duplicant amb escreix aquell 5% que els entesos
consideraven, fa només quatre anys una línia vermella. No parlem d’endeutament,
sinó de no poder pagar. Ep, que parin el carro i deixin de mentir tots aquests
entesos! El nostre país ha estat sempre a la cua de la despesa pública en
protecció social - un escarransit 20% del PIB quan la mitjana a la Unió Europea
era el 27% - i malgrat això, per sortir
de la crisi només saben optimitzar recursos a base de tancar aixetes i
retallar, mesures covardes que com s’ha vist a la pràctica ni generen creixement econòmic, ans al
contrari, ni milloren les prestacions socials. És ben curiós que cap de les reformes
que es plantegen contemplin millores, sinó sacrificis i més retallades,
directes o indirectes. Per aquesta raó, penso que quan, en nom de la
independència, es fan promeses tan rodones com que l’atur es reduiria un 10% o
que els pensionistes cobrarien més, s’ha de posar el fre i treure el peu de l’accelerador,
perquè no hi ha res pitjor per un polític que fer brindis al sol per tenir
contenta la parròquia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada