A PROPÒSIT DE LA
FINALITAT DE LA CADENA
Em
sembla que el rebombori que estan encebant entre uns altres, a propòsit dels
actes entorn de la Diada en general i de la cadena humana en particular,
mereixen un toc d’atenció seriós perquè les desavinences, els embolics
malintencionats i les desqualificacions pujades de to que es van sentin, no ajuden
gens a donar una imatge del país madur que volem ser, i són aprofitades per
tota la caverna mediàtica per fotre’s un fart de riure a la nostra salut. Però el
que és pitjor: descol·loquen els observadors internacionals encaterinats per
l’entusiasme d’una societat civil llençada al carrer per aconseguir un objectiu,
i ara sorpresos per l’espectacle vergonyós d’uns representants polítics que no
estan a l’altura d’un poble que, per primera vegada, ha agafat amb fermesa les
rengles del seu destí. En primer lloc, sembla mentida que uns partits que es consideren
tan democràtics que, inclús, en dispensen credencials a tort i a dret alguns no
reconeguin ni el dret de decidir i els que sí diuen que hi estan d’acord semblen
no suportar que cadascú pugui fer lliurement campanya en favor del què creguin,
acceptant d’antuvi sense crispacions ni ambigüitats el veredicte final de les urnes.
¿Com
s’ha de menjar, doncs, aquesta dèria de boicotejar la participació en la cadena
humana exigint que se n’exclogui la reivindicació de la independència? ¿Què
s’han venut l’enteniment en Duran, en Navarro i companyia, i algunes altres patums
que aprofiten l’enrenou com excusa per posar pals a la roda? L’Assemblea Nacional Catalana des de bon començament
va reivindicar noblement i a cara descoberta el dret a l’autodeterminació en
defensa llegítima de l’opció independent. Què volen ara aquests fariseus, que
se’n desdiguin? Els promotors del dret a decidir van tenir sempre per objectiu assolir
la independència, o és que algú es pensava que es tractava de decidir on s’anava
a estiuejar? El que han de fer els que la independència els hi fa picor es fer
campanya en contra i buscar els vots necessaris, si els troben, per decantar la
balança del seu cantó. I pel que fa al senyor Duran, tothom sabia que la independència
no li feia el pes perquè, legítimament també, tenia un altre punt de vista. Que
jo sàpiga no ha enganyat ningú, perquè se n’havia cansat de manifestar la seva
fredor al respecte. Deixant de banda com s’ho pelin entre els socis de coalició,
algú creu que no és legítim que expressi el seu poc entusiasme per la independència
i que prediqui una altra doctrina? Llavors, per què se’n diuen pestes d’un
polític fins fa quatre dies ben valorat i se li atien els gossos? No havien quedat
que, simplement, es tractava de decidir? La batalla del sobiranisme s’ha de guanyar
per la convicció, noblesa i no violència física o verbal dels seus partidaris,
i no pas regatejant el dret a decidir als contraris. Aquesta és la meva manera
de veure-ho i per ser honest amb els meus seguidors no m’ho podia callar.
Potser avui, un dimarts i tretze sigui el dia més escaient per fer-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada