divendres, 14 de juny del 2013

UNA EXPOSICIÓ UNITÀRIA, RECURS DE REFLEXIÓ

Al Casino de Manresa, aquest vespre s’inaugurarà una Mostra de diverses obres d’art realitzades durant un curs lectiu, com els seus néts, per la gent gran activa de dotze casals i associacions de veïns. Una participació de 186 persones que han seleccionat amb il·lusió el millor de la seva feina d’un any per sotmetre-la a la crítica dels seus conciutadans et deixa parat, sobretot tenint en compte que hi ha exposades pintures, dibuixos, ceràmica i manualitats d’una gran categoria i amb moltes hores de constància enganxades al darrera. Però no només per aquesta raó us en parlo avui, sinó perquè em sembla que també mereix destacar-se el fet que aparcant la mala costum tan nostrada de les capelletes i de que cadascú faci la guerra pel seu compte, almenys a Manresa una vegada l’any totes les entitats que fan aules o tallers destinats a la gent gran deixen de banda llurs rivalitats, gelosies o egoismes per col·laborar en una Mostra artística que posa en relleu dues realitats: que hi ha molta gent gran que passa de la xerrameca dels polítics i no s’enfonsa en la depressió després de ser maltractada per totes les retallades i que entre les diverses entitats que comparteixen col·lectius de gent gran hi ha més coincidència d’interessos que no pas discrepàncies insalvables si algú les sap gestionar amb delicadesa. I com que és així, va la pena que de tant en tant l’unitat i no la divisió s’escenifiqui.


            La iniciativa per encetar aquest clima d’entesa puntual ningú li podrà negar a la Coordinadora de Jubilats i Pensionistes de Manresa que fa dos anys va renunciar voluntàriament a l’usdefruit que havia mantingut durant molts anys en solitari d’un marc tan incomparable com la sala d’exposicions del Casino, oferint a entitats afins compartir-la amb la finalitat de fer palesa a la ciutat una Mostra de l’empenta creativa i vital de la gent gran. L’any passat, en un altre marc incomparable com és el Palau Firal, amb motiu de l’Expobages, la Coordinadora va engrescar un acte d’homenatge a 33 persones grans no en funció de l’edat sinó de ser actives. La jornada va reunir gairebé tres mil visitants al Palau, l’entrada de públic més espectacular de la Fira segons els propis organitzadors. És a dir: quan la gent gran s’hi posa la pot fer grossa. I si la coordinació de la moguda contempla un projecte ambiciós, ben estructurat, transparent i respectuós amb la personalitat dels socis, procurant no trepitjar els ulls de poll de ningú sinó que tothom s’hi trobi bé, repartint joc i protagonisme, són possibles actes unitaris al voltant d’un objectiu comú determinat. En moments delicats com els que vivim la gent gran penso que ha de donar exemple d’unitat a l’hora de reivindicar, simplement, que no està disposada a vegetar en un racó de casa mirant la tele perquè després de la jubilació queden moltes tecles per tocar. Seria bo que els polítics que només pensen en retallar l’estat del benestar preguessin bona nota d’exemples com aquest: avui s’ha aconseguit a Manresa, però Déu n’hi do de casos semblants a tot Catalunya.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada