Follow by Email

dijous, 20 de juny de 2013

FONS DE PENSIONS PRIVATS COM A CROSSA

Una de les “expertes” redactores de la carta astral del sistema públic de pensions no se n’ha pogut estar d’ensenyar la poteta, hàbilment provocada per un periodista: si els futurs pensionistes volen viure de renda quan es retirin, s’hauran de farcir un pla de pensions individual fet a mida quan més aviat millor. De fet no m’ha vingut de nou aquest pronòstic: les tentines de la seguretat social que fan anar de corcoll als que se n’han de refiar de la pensió per fer bullir l’olla i donar-se de tant en tant algun capritxet més que merescut, són considerades per la industria asseguradora com una mina d’or en potència i estan a l’aguait de no perdre’s el negoci: alimentant la sospita envers el sistema públic pensen que cada vegada es contractaran més pòlisses de fons de pensions. Objectivament parlant, no es pot dir que aquesta opció sigui un disbarat sempre que les regles de joc estiguessin clares i no es deixés la mínima escletxa oberta. A fi de comptes, un fons de pensions consisteix simplement en capitalitzar un determinat temps quotes periòdiques que matemàticament basteixin una pensió vitalícia. Ras i curt: la sopa d’all

            Evidentment, les asseguradores no són germanetes de la caritat sinó que inverteixen els capitals rebuts en forma de primes per obtenir una rendibilitat que els hi permeti guanyar-se la vida, després d’atendre els compromisos pactats amb els seus assegurats. Ara bé, perquè aquest conte de fades sigui creïble s’hauran d’establir controls molt severs per evitar jocs de mans i desafinades sonores, sobretot evitant unes pràctiques comercials que en el passat, per dir-ho amb franquesa, resultaven força pintoresques: comissions escandaloses als intermediaris a més d’incentius sorprenents als subscriptors de pòlisses. No recordeu aquelles campanyes on la banca oferia un pernil o diversos regals exòtics a qui es feia un pla de jubilació? Qui pagava aquestes campanyes de promoció agressives? No en tingueu cap dubte: l’assegurat. Hi havia companyies que per quadrar els resultats de l’exercici a fi d’any oferien doblar les comissions als seus agents captadors més agressius i algunes d’aquestes companyies no eren nacionals, potser més susceptibles de picaresca llatina sinó amb pedigrí centreeuropeu. És a dir: si es vol prevenir la bancarrota de les pensions públiques posant-li com a crossa les pensions privades s’haurà de vetllar perquè les pràctiques temeràries d’abans d’ahir quedin eradicades i que la transparència sigui total. El que passa és que no sé si aquests són els millors moments per dipositar la confiança en la banca i el sistema financer del qual les asseguradores en són un apèndix.     

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada