dilluns, 3 de juny del 2013

AL POT PETIT HI SOL HAVER LA BONA CONFITURA

            Quan en Rajoy, en versió viatjant de gra cuit es posa estupend davant un auditori professional sol ficar-se de peus a la galleda fent el ridícul més espantós. En la seva intervenció estel·lar en el fòrum econòmic de Sitges, va fer palesa la seva supina ignorància en una matèria tan fonamental per un cap de govern com és la geopolítica, al menystenir el futur a Europa d’una Catalunya independent perquè, segons ell, els estats petits no pinten res. Se li pot perdonar a un cap del govern que no parli idiomes perquè ningú neix ensenyat i té la capacitat d’aprendre que té, però que ignori que dels 27 membres de l’UE 11 tenen menys població que Catalunya, és per fer-s’ho mirar. Si no fos que una bajanada tan colossal la solapa humiliant la tirada sobiranista de molts catalans, el seu amic Wert l’hauria de suspendre i obligar-lo a fer classes de repàs. No exigeixo posar-lo de cara a la paret amb unes orelles de burro, perquè encara que no doni la talla és el cap del govern i es mereix un respecte. El respecte, per cert, que ell no té pels catalans.


            Xipre, Croàcia, Dinamarca, Eslovàquia, Estònia, Finlàndia, Irlanda, Letònia, Luxemburg i Malta són Estats que no tenen, en alguns casos, ni la meitat d’habitants que Catalunya, però no obstant això pinten tant o més que Espanya a Europa. Per tant, amb la seva característica sornegueria gallega en Rajoy no només es va rifar els catalans, sinó que per extensió va dir-los cul d’olla a totes aquestes nacions que són petites i a d’altres com Bèlgica, Suècia o Àustria que superen la població catalana per no pas gaire marge. Un dirigent demòcrata no hauria de recórrer a arguments tan mesquins i falsos per defensar les seves idees i si no entén una cosa tan simple, que li pregunti com se fa al seu col·lega britànic que mai de la vida se li hagués acudit de titllar Escòcia de “país petit” per negar-li el pa, la sal i el dret a decidir. És clar que de porc i de senyor se n’ha de venir de mena, com ens diria fent-se el murri d’en Josep Pla.      

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada