REFORMES D'APARADOR

Per què després de tanta recepta, contrarecepta, dieta i lavativa el país està cada dia més abatut, el carrer s’omple de gent protestant i les institucions trontollen? Doncs, senzillament, perquè la classe política que quan no toca poder s’ho menjaria tot, quan té la paella pel mànec no fa res ni troba mai el coratge d’anar a l’arrel dels problemes, sinó que només es dedica a maquillar les aparences. Agafar el toro per les banyes és impopular i fa perdre vots, per tant ja se’n guarden bé prou de fer res que els pugui perjudicar encara que sigui socialment necessari. Totes les reformes que ha endegat el govern que “sabia què s’havia de fer” porten el vistiplau dels manxaires de l’austeritat, però no obstant això a hores d’ara ja haurien d’haver tingut algun efecte positiu. Si no és així es deu a que en aquest país si una cosa sabem fer bé és daurar la píndola i en el cas de les reformes les venem en una capsa atractiva acompanyades d’un prospecte de faula, però les capsules no estan plenes de la medicina que necessitem sinó de placebos. Potser per aquesta raó se’ns acumulen les reformes i les revolucions pendents.

            Amb el ròssec de sis milions i escaig de gent que no té feina i amb tota una generació de joves pràcticament a les portes de l’exclusió social n’hi ha prou per comprendre que la reforma estrella de l’equip del gallec – la Reforma Laboral - només ha servit per enverinar l’ambient, afegir clients a l’atur a punta pala i posar en mans dels empresaris especuladors els instruments per tancar empreses però no les eines per crear-ne.  Com és pot parlar seriosament de reformar si no s’extirpa primer el tumor que consumeix la credibilitat financera, industrial i, sobretot, dels dirigents polítics d’aquest país? I si la Reforma Laboral ha estat un bluf i una impertinència. I la Reforma Financera ha estat una befa imperdonable malgrat que, segons el ministre de Guindos no ens costaria ni un euro, i el sanejament de la banca va en camí d’acabar-nos costant un ronyó i part de l’altre. Quants bancs rescatats tornaran algun dia el préstec manllevat per fer-se la cirurgia estètica? Ni un. Al contrari, no trigarem gaire a veure com els tripijocs per sostenir Bankia i el Banc Dolent que s’ha quedat els actius tòxics necessitaran una nova injecció de capital. Que a nosaltres ens surti gratis la reforma financera no s’ho creu ningú ni mamat i en quan s’implanti la taxa als dipòsits bancaris pitjor. Per tant aquesta Reforma també serà inútil per desencallar el crèdit a pimes i famílies, perquè res que s’aguanti sobre una mentida continuada pot acabar bé.