MÉS GOLS A LA SEGURETAT SOCIAL

            Què passa amb la Seguretat Social perquè tothom s’hi atreveixi a endinyar-li gols, alguns de pissarrí? És una pregunta adequada per un primer de maig consagrat al món dels treballadors, entelat per l’atur. Com pot ser que cada dos per tres es desarticulin bandes de xoriços de coll blanc que s’emporten a l’hort a la Seguretat Social? Ahir ens assabentem que la policia ha detingut 143 estafadors per falsificació documenta i frau de més de 8 milions d’euros, a través de 19 empreses creades únicament per a formalitzar contractes falsos a treballadors que mai pencaven, perquè les empreses vivien dels subsidis d’atur que generaven aquests barruts quan s’apuntaven a l’Inem. El que em sorprèn d’aquesta història és que el “modus operandi” es repeteix una i altra vegada i que la Seguretat Social no ho detecti fins després de molts de mesos i, quasi sempre, per casualitat. La qüestió, a la meva manera de veure, no té volta de fulla: o és que no té mecanismes de detecció ràpida d’estafadors o és que els funcionaris que han de controlar aquests tràmits tenen pa a l’ull.

            Fa quatre dies, en l’operació “Túria” la policia de Valencia va detenir 34 persones que havien estafat 1,2 milions a través d’empreses fantasmes de la construcció i de la neteja que donaven d’alta treballadors fuls per repartir-ne el subsidi. El 2010 es va destapar un frau similar, per valor de 94 milions, i es varen detenir 1.111 individus dels quals 626 eren immigrants. A Lleida  i Tarragona, en operacions semblants, els treballadors enxampats cobrant subsidis d’atur que no els corresponien varen declarar que no havien treballat mai i que havien estat donades d’alta a canvi d’entregues de diners als responsables de les empreses. I no parlem de la macro estafa dels EROS andalusos, que han esquitxat a alts càrrecs del govern i de la Seguretat Social. Que passi una vegada té dispensa, però que no n’aprenguin dels errors i permetin que la Seguretat Social sigui violada sempre que els xoriços s’ho proposin, ja passa de taca d’oli. I, si voleu que us sigui clar, fa pudor de socarrim.