dijous, 23 de maig del 2013

DONCS QUE EM DENUNCIÏN!


            Us ho explico tal qual va passar. Ahir, a mitja tarda, una parella de persones grans creuava una de les més places més cèntriques de Manresa i uns adolescents que jugaven a pilota - activitat prohibida en aquest indret segons la recent aprovada ordenança de civisme - varen quasi estampir el baló contra el cos de la dona, que va fer tentines per esquivar-la. El seu home es va encarar amb el xutador i aquest es va disculpar dient que havia “fet un misto”. L’home li va recriminar que en un lloc de tant trànsit no es podia jugar a pilota com si fos un camp de futbol i el noi - tenia fesomia d’estranger però parlava un perfecte català, fruit suposo de la immersió lingüística que es vol carregar en Wert -, li va replicar amb certa fatxenderia: doncs que em denunciïn! Si haguéssim estat a Londres a una cantonada o altra de la plaça hi hagués tret el nas un “boby” que li hagués rebaixat els fums al llenguerut, però per aquests verals l’espècie anomenada “policia de proximitat” està en extinció i només apareixen en festes assenyalades. Allavonces, si tenim una flamant ordenança de civisme que no es fa complir, de què serveix haver-la presentat en societat com si fos la joia de la corona de l’equip de govern? Bé, estem parlant de Manresa; però, estic segur que de paradigmes semblants en podem trobar arreu del país.

            Tanmateix, deixant de banda la qüestió de l’ordenança, el fet que acabo de narrar em porta inevitablement a preguntar-me si perquè les persones es comportin civilitzadament cal una ordenança o bé ensenyar urbanitat des de les escoles bressol, passant per alguna escola d’adults? A la meva manera de veure, falten moltes dosis de bona educació per aconseguir que la gent sigui amable amb tothom i que es respectin les regles de joc de la convivència, no per por del clatellot de l’autoritat competent sinó per pròpia convicció, perquè es tingui assumit el principi de que el que no vulguis per tu no ho vulguis per ningú. I ja no parlem de respectar la gent gran: estem farts de veure com una persona anciana ha de cedir el pas, en una acera, a una persona jove, perquè ni  se li acudeix fer el gest de cortesia. Quants adolescents saben que anant a peu per un carrer, s’ha de pujar per la dreta i baixar per l’esquerra? Moltes vegades utilitzo el bus en hores punta i veig escolars adolescents, normalment noies, ocupant descaradament seients reservats a gent que va feixuga, i no se n’aixequen si no és que se’ls hi crida l’atenció expressament, i no són bons ni per disculpar-se. Que en prengui nota el ministre Wert que enlloc de religió, l’assignatura que s’hauria d’ensenyar seria la d’urbanitat.      

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada