AVUI TANCAT PER INVENTARI

Com que els creditors no se’n refien de que els balanços de situació siguin un fidel reflex de la realitat, des d’avui uns quants perdiguers ensinistrats en descobrir embolats, ens faran un inventari del negoci. Els que banalitzen la presència d’interventors perquè neguen que estiguem intervinguts, se’n mofen dibuixant-los de negre i presentant-los com uns inquisidors perepunyetes, quan només són auditors que venen a fer la seva feina: repassar-nos els comptes. El problema no són pas ells, el problema és si la colla dels que governen seran capaços de fer-los combregar amb les mateixes rodes de molí que ens intenten fer empassar als ciutadans. En depenen moltes coses de què traiem bona nota en aquesta revàlida i malgrat des del govern se li treu importància anant de sobrats, tinc el pressentiment que en sortirem escaldats perquè l’inventari descobrirà massa “tinglados” enganxats amb cordills. Un país que després de dos anys de retallades i d’ajustar-se el cinturó encara incrementa el deute, és perquè els que manen s’ho facin mirar. Francament, no sé com s’ho faran per despistar els inspectors i fer-los beure a galet.

            Diuen que aquesta inspecció de la troika, que per cert és la tercera per tractar-se d’un país no intervingut, només es fixarà en si surten els números a la banca, però que passarà de llarg de les persones. Que quasi mig país estigui a l’UVI es veu que no interessa mentre els bancs vagin ben servits i no passin gana. Perquè, en definitiva, la visita d’uns auditors tan fúnebres obeeix a saber com ha trascolat el sistema financer la generosa transfusió de vitamines i per superar l’anèmia perniciosa que patia i l’amenaçava de gangrena i si ja està fora de perill. M’agradaria veure per un forat com els hi expliquen que per culpa dels bancs mig país va amb un esclop i una espardenya, que el banc dolent cada dia tufeja més, que les peripècies de Bankia fan vergonya, que el crèdit més calent està a l’aigüera i que, en canvi, la banca fa repuntar fons d’inversió d’alt risc como si aquí no hagués passat res i la gent no hagués quedat prou escarmentada. Estaria bé que a part de prendre el pols a la banca, els auditors també ho fessin a la ciutadania i prenguessin la pressió i la febre a la gent del carrer, cansada d’empassar-se cada dia un nou gripau, mentre el gallec convertit en esfinx va prometent la lluna en un cove als ingenus i engega els gossos a Catalunya, perquè la parròquia s’entretingui veient com l’esquincen. Això sí, negant com nens petits que Espanya estigui intervinguda, encara que els interventors li estiguin regirant els armaris i ficant el nas entre els llençols del llit.