L'AVALADOR DE MONTORNÉS

            Ahir tocava empaitar un avalador i tots els corbs varen volar a l’entorn de la presa, intentant acollonir-la; però, els de la plataforma contra rapinyaires van aconseguir que escampessin la boira. No se n’anaren gaire lluny, amb seny de bestia vella esperaren dues travessies més avall de la casa de l’avalador  l’ocasió de tornar-ho a provar fins que, al final, veient que hi havia massa roba estesa ho deixaren per un altre dia. No tenen pressa, n’estan convençuts que l’enxamparan amb la guàrdia baixa per sorpresa, quan els de la plataforma estiguin endormiscats. Els corbs estan ensinistrats per esperar el que faci falta, i no perden els estreps perquè els hi han dit que estan carregats de raó i que són els avaladors els que estan en fals. Els hi han dit que està escrit en el guió. Per tant, no hi donen més voltes: creuen que el destí dels molts de pares que han avalat l’hipoteca d¡’un fill. Si van maldades l’avalador té sempre mala peça al teler i els corbs no el perdran de petja, al tractar-se de “l’últim recurs” que tenen els rapinyaires de recuperar la seva inversió.

            Tant li fa si l’avalador les passa magres com si té una certa edat, els corbs no paren d’assetjar-lo. Per ells no es tracta d’una persona, sinó d’un simple expedient administratiu que han de tancar com sigui. Si l’avalat està més escurat que una rata i no pot respondre del crèdit perquè s’ha quedat sense feina o li han retallat el sou, l’aval s’ha d’executar com una sentencia. No hi hauria res a dir a aquestes regles de joc si no fos que li n’havien deixat 40 i ara li’n demanen 170. Cal donar moltes explicacions per arribar a entendre una extorsió tan colossal i vergonyosa. Però els rapinyaires no estan per donar explicacions, sinó per cobrar els interessos d’usura amb que crucifiquen els que no poden pagar. Ahir l’avalador de Montornès no va caure a les seves urpes, però que no canti victòria. Li esperen encara moltes nits dormint amb l’ull obert. Els rapinyaires el tenen encerclat i no perden els nervis: ja li ensenyaran a protestar! No és el seu problema que es quedi sense casa i es quedi allomat pel que li queda de vida. L’avalador és una víctima de rebot, un perdedor de segona mà. Els corbs ho saben i no tenen clemència, perquè la llei de l’embut del país dels rapinyaires els empara. Pensen que no hi té res a fer. I tenen raó: sol no se’n sortirà. Però què passaria amb els corbs i els rapinyaires si tothom els escarnís sense por ni hipocresies?