Quan hi ha tantes alarmes
d’incendi disparades, els que ens haurien de treure les castanyes del foc no
poden perdre el temps amb ximpleries. Ja fa massa temps que dura aquesta
cantarella de retallar o congelar sous als funcionaris i als que no en són, prestacions
socials als ciutadans en general, i de deixar que tanquin o fugin empreses, per
fallida o per deslocalització. Se suposa que un govern com cal hauria de servir
per trobar solucions més imaginatives per capejar el temporal que tirar per la borda
el llast o abandonar la tripulació a la deriva no com a últim, sinó com a únic
recurs. De fer anar les tisores tothom en sap sense tenir cap màster, per això el
que se li demana al govern és que s’empesqui com crear ocupació productiva
perquè la gent pugui guanyar-se la vida, desencallant la roda del consum
familiar i industrial, i tants projectes d’obra pública aturats per manca de
finançament. Projectes que, a part de crear llocs de treball, són imprescindible
per ser més competitius en infraestructures de tota mena, un valor afegit que motivaria
de ben segur importants empreses foranes a “descol·locar-se” cap a casa nostra.
Ja sabem que el repte
és difícil i que no es pot donar la volta al mitjó de la nit al dia, però és
que del que plora la criatura és que des que ha començat aquest sarau dóna la
sensació que els polítics del que convé no tenen temps ni ganes de parlar-ne
amb serio entre tots, perquè prefereixen dedicar-se a pentinar el gat, a confabular
els uns contra els altres o a tirar-se directament els plats pel cap. I els
governs, enlloc d’estimular l’aportació d’idees constructives vinguin d’on
vinguin per entre tots trobar el desllorigador, semblen donar prioritat a marejar
la perdiu fent i desfent, bescantant els uns dels altres com criatures de pati
d’escola, omplint-se la boca de què s’hauria de fer sense especificar mai exactament
en què consisteix aquest remei miraculós que proposen. Però el que sap més greu
és que enlloc de parar-se a escoltar els retrets del poble que els ha posat als
llocs de privilegi des d’on pontifiquen, el foragiten i l’emmordassen convençuts
que el poble no són els col·lectius que s’esgargamellen per carrers i places,
sinó ells: els elegits, els ungits per les urnes, o alguns potser inclús pensen
que “per la gràcia de Déu” i tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada