EXCUSES DE MAL PAGADOR

            De totes les reaccions que em podia esperar del president del govern, davant el rum-rum de corrupció a gran escala que esquitxa el seu partit i a ell mateix, ahir em va sorprendre amb la més cretina de totes. Encara se li podria dispensar que s’expulsés les puces de sobre, però afirmar amb veu ofesa de set jutges que tota la gent del seu partit estan més nets que una patena i es podrien casar de blanc, com deia en Capri, és d’aquells errors polítics que es paguen molt cars: el problema és que per aquest error no només el pagarà ell, sinó que lleparem tots, arrossegats pel desprestigi internacional que genera la colossal pocavergonya dels que dirigeixen el rumb d’aquest país. Del discurs d’ahir del senyor Rajoy no li retrec només que donés excuses de mal pagador, sinó que es tanqués en banda seguint l’estratègia numantina d’amagar el cap sota l’ala, permeten que els anomenats “barons territorials” d’aquesta confraria d’impresentables, que porten merda des de la sola de la sabata fins el coll, defensessin que són un model d’honradesa i de transparència. La imatge d’un president, que des que va trepitjar la política el nas li ha crescut tres metres, declarant que tot el que publiquen els diaris és fals i una punyetera insídia d’envejosos i patriotes de pa sucat amb oli, és per emmarcar-la i penjar-la al sagrat temple de la història, com exemple de cinisme.

            La justícia ha de fer el seu curs i treure’n l’entrellat, per suposat; però, el senyor Rajoy no pot, mentrestant, prendre’ns per imbècils i fer-nos combregar amb rodes de molí. Un gallec com ell hauria de saber que tant de bruixes com de corruptes i prevaricadors al seu entorn n’hi ha a dojo, i que negar-ho es afegir a la pena de ser poc primmirat i escrupolós, la turpitud de comportar-se amb el deshonor d’un mentider tan recargolat que ens vol enredar amb cortines de fum de veritats pudentes. ¿Què ens importa que pengi la seva declaració de renta a la web de la Montcloa? Aquí no es tracta de saber com es gasta i tributa els ingressos legítims, sinó què n’ha fet dels pagaments en negre o en espècies que presumptament ha rebut ell i la resta de la quadrilla. És clar que la comptabilitat oficial del partit es pot presentar a tots els tribunals de comptes i guanyar el primer premi; però, del que s’està parlant és de la caixa B. I si els viàtics que des de la caixa b varen passar a la butxaca de persones físiques concretes s’haguessin declarat a hisenda, ens trobaríem davant del gran miracle del segle, i el senyor Rajoy i tota la seva trepa serien dignes d’una matrícula d’honor en malabarisme comptable. Per aquesta raó i moltes més, senyor president del govern, vagi a enredar a sa tia!