dimecres, 20 de febrer del 2013

A MAL TEMPS, BONA CARA


            Malgrat cada dematí ens llevem amb notícies més desastroses que les del dia abans, no podem deixar-nos abatre ni abandonar la lluita per allò en que creiem, per el món millor en que somniem. Ja sé que és molt fàcil de dir-ho i molt difícil de portar-ho a la pràctica, sobretot quan els vents bufen pel cantó de la desmoralització i del pessimisme, veient impotents com els que porten el timó de la nau en que estem embarcats fan de tot, menys portar-la a bon port, perquè enlloc de posar els cinc sentits en sortejar els esculls, la mala mar i els atacs pirates, resulta que s’entretenen jugant a nyaus. Els que haurien de procurar que arreu del món només és parles de nosaltres per les moltes coses importants que som capaços de tirar endavant, de les quals podem presumir-ne legítimament i amb orgull, inclús assolint nivells d’excel·lència, deixem que transcendeixin només les misèries, la fatxenderia i la mala fama de pillastres, maldestres i caïnites.

            Però a tots aquests que massegen la seva i de retop la nostra reputació com a poble, comportant-se al marge de la moralitat, de la professionalitat i de les regles de joc de la democràcia, no podem pas deixar-los guanyar la partida. Hi ha massa bona gent que no és impresentable com ells: la que des del voluntariat més rigorós treballa perquè la solidaritat anorreï la rivalitat, l’enveja i el joc brut; la que sense voler dependre de subvencions que li condicionin la independència, s’inventen cada dia amb els seus escassos recursos actes culturals, de lleure i de foment de la convivència i el respecte per les idees; la que sense abaixar el cap i no fer trencadissa innecessària surt al carrer a expressar el desacord, en tant que societat civil, envers lleis o decisions injustes i perjudicials. Havent-n’hi més de gent assenyada, competent, honrada i responsable, aquesta societat no pot deixar-se emmascarar la imatge per un grapat de corruptes, ineptes i vividors. Per tant, ara menys que mai no ens convé arronsar-nos en un racó de casa, aclaparats per la merda que ens cau a sobre. Potser ara el que toca és superar les velles rancúnies entre dretes i esquerres i avançar tots plegats cap a una societat on les diferències siguin entre honestos i xoriços, entre competents i ineptes, entre solidaris i egoistes, entre optimistes i pomes agres.               

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada