No li compro al monarca
el seu missatge de Nadal. Francament n’esperava més del missatge anual del cap
d’un estat immers en vàries crisis greus i de pronòstic incert, i m’he hagut de
conformar amb un monòleg carregat de tòpics i de frases mastegades per algú
altre, llegides sense inflexions de veu significatives, a ritme de telepronter.
Però, sobretot, m’ha semblar notar tant en el posat del rei com en la ridícula
posta en escena una certa inseguretat, com si ell mateix o els que l’aconsellen
fossin conscients de l’afebliment de la seva capacitat d’influència moral i de credibilitat,
des del Nadal de l’any passat. Llavors, tocada la línia de flotació de la monarquia
pels efectes del torpede Urdangarin, es va espolsar les puces de sobre amb aquella
manifestació tan contundent de: “tothom és igual davant la llei”, que poca gent
es va empassar, però que almenys feia patxoca
que es desvies de la monotonia del discurs institucional com a rei per entaforar-hi
referències personals com a sogre.
Amb un país potes
enlaire, indignat, empobrit, a punt d’un d’una fractura social i en capella d’encetar un any que els
polítics més optimistes pinten més negre que l’anterior, amb més impostos i amb
més retallades barroeres de l’estat del benestar, m’hagués agradat que el cap d’estat
no pretengués animar-me amb declaracions de principis tan estèrils i puerils com
aquesta: “vull reivindicar la política perquè el seu paper és fonamental en la
sortida de la crisi”. En efecte: un cap d’estat que vulgui exercir
vertaderament d’àrbitre i de desllorigador de conflictes, no pot ignorar el
divorci creixent entre la ciutadania i la classe política. Ni tampoc és de rebuda
que el cap d’estat recepti “promoure valors com el respecte mutu i la lleialtat
recíproca”, quan, si és que no mira cap a una altra banda, ha de saber que hi
ha territoris perifèrics - eufemisme centralista per aigualir els nacionalismes
català i basc -, que precisament del que es queixen és de la falta de respecte
i de lleialtat institucional del govern central envers ells. En fi, si jo li hagués
escrit el missatge al rei mai li hagués recomanat que hi inclogués amenaces
subliminals sobre la consulta d’autodeterminació del poble català, perquè per
reclamar a una part que s’atingui a la llei, primer s’ha de tenir clar que
l’altra part no se la passa per l’arc del triomf quan es tracta de negar el pa,
l’aigua i l’oxigen als que reclamen el dret a decidir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada