Follow by Email

dimecres, 28 de novembre de 2012

QUAN PLOU SOBRE MULLAT


            Després de la carretada de fems que un diari madrileny va abocar, en plena campanya electoral, a les portes del Palau de la Generalitat, vaig dedicar la “carta al vent” de divendres passat a la corrupció quan empastifa polítics. Avui, encara trasbalsat pel cas Mercuri, ratifico fins a la darrera coma la meva reflexió de fa quatre dies. No cal reproduir-la, però sí vull afegir-hi un parell de consideracions: en primer lloc, que és insuportable l’esclat cada dos per tres d’escàndols que qüestionen l’honradesa de la classe política i de l’administració pública. En uns moments en que el vaixell que ens porta no se sap on, fa aigües, no ajuda gens a mantenir la calma i a controlar els atacs d’histèria, comprovar que les barques de salvament i els salvavides són una enganyifa. En segon lloc, que quan tot el món està pendent de Catalunya, enlloc de vendre’ns com un exemple de seriositat i d’excel·lència, semblem més aviat un país de xoriços incompetents, amb mitja classe política sota sospita d’untar-se els dits.

            La qüestió no és si tot està tan podrit com sembla, sinó per quina raó la justícia allarga tant la instrucció dels presumptes casos de corrupció, quan hi ha polítics i funcionaris implicats. En cap cas la justícia hauria de ser lenta, però mantenir la intriga oberta mesos i mesos sobre la culpa de dirigents de la societat és tan perniciós per a la democràcia i la convivència com la mateixa corrupció. ¿Com s’explica que el cas Pretoria, per exemple, després de tres anys d’instrucció i uns quants més d’investigació hagi quedat reduït a una pantomima? ¿Com pot permetre la justícia en un estat de dret que s’irrompi, al bell mig d’una campanya electoral, amb greus difamacions de corrupció contra un president-candidat i aquesta fanfarronada no sigui tallada en sec? El cas Mercuri no sé com acabarà, però ja ha començat malament al permetre, havent-hi secret de sumari, que circuli per les redaccions el dossier complert de la Fiscalia, mentre els imputats i els detinguts han d’assabentar-se’n pel telediari. Després de dos anys d’indagacions de la policia judicial o es tira al dret si hi ha proves suficients o no es munta un espectacle denigrant, que no se sap si es desinflarà com tants d’altres demà passat. Un país estomacat per la crisi i per la incertesa, no es mereix polítics corcats, però tampoc una justícia ranca, poc expeditiva i massa permissiva amb els que volen embolicar la troca.                   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada