Follow by Email

dimarts, 13 de novembre de 2012

PROPOSTA DE REFLEXIÓ VETLLANT LA VAGA GENERAL


            Que hi ha un profund malestar entre els ciutadans per la mala situació econòmica, a causa de la pèrdua de poder adquisitiu, de les reformes estèrils i de les retallades salvatges no té volta de fulla, i és plenament legítim que s’expressin la seva protesta manifestant-se al carrer pacíficament, que és un dret democràtic i constitucional. L’aspecte que caldria analitzar és si atrapats en la pitjor crisi des de la postguerra, una vaga general cada quatre dies és útil i convenient. Sembla bastant evident, pel que hem vist fins ara, la seva inutilitat per aconseguir els objectius de les convocatòries. Pretendre lluitar contra les retallades a còpia de vagues, més enllà de picar de peus a terra només empobreix el país, genera crispació social i no aconsegueix el cop de timó necessari en la política econòmica. La prova la tenim a Grècia i a Portugal, on els sindicats s’han cansat de convocar vagues generals per a res. El màxim que han aconseguit és alguna victòria pírrica, que després els hi ha costat un ull de la cara.

            Els sindicats, doncs, que pretenen liderar el lògic malestar dels treballadors i de bona part de la resta de ciutadans, potser haurien de barrinar si mantenir esquemes del sindicalisme de principis del segle passat en una crisi tan diferent de les anteriors, complica i dificulta més les coses per a tothom. Si la caixa de l’estat és buida i els fons per finançar el país no depenen de govern, ni tampoc de les empreses, sinó dels maleïts “mercats financers” i, en última instància, dels països rics de la Unió Europea, no sembla just ni ètic que qui en pagui les conseqüències de les vagues no siguin els culpables directes de la mala maror; sinó, de rebot, els propis ciutadans, tant si les secunden com si no, perquè s’ensorra una mica més l’economia en general i, en particular, la de les empreses i els negocis ja molt castigats. Per desgràcia, més enllà de l’esbravada, demà passat ens adonarem que seguim anant a pitjor i que més llocs de treball pengen d’un fil. Això sí, els polítics continuaran impassibles a la caça del vot rebel i, si s’escau, no tindran escrúpols de capitalitzar la indignació de la ciutadania, tant dels que varen fer vaga com dels que la varen patir. Però res no canviarà a millor, que és l’únic resultat lògic que justifica una vaga general.   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada