Follow by Email

dissabte, 3 de novembre de 2012

PROPOSTA DE REFLEXIÓ SOBRE ELS DANYS COL.LATERALS D'UNA VAGA


            Quan els sindicats declaren una vaga, pensen la manera de minimitzar els efectes – per no dir directament els danys, perquè no és matxuquin - col·laterals? En estricta aplicació dels principis democràtics, ningú hauria d’exercir els seus drets anorreant els drets dels altres. ¿Es té en compte això, quan es planifica una protesta? Per posar un exemple, la setmana passada ens varem lliurar d’una de grossa al metro de Barcelona, quan degut a la saturació dels vagons una allau podia haver acabat en tragèdia. Afortunadament no varen tenir de lamentar conseqüències irreparables perquè, esclar, no es compten com a danys col·laterals les angoixes, la distorsió de les rutines, haver de retallar el temps de descans per no fer tard a la feina o a gestions urgents? Aristòtil va pronosticar que la democràcia portada a l’extrem, és una tirania. Cap demòcrata pot estar a favor de suprimir o escantonar el dret de vaga, però la majoria dels ciutadans pensem, com el filòsof grec, que la llibertat portada a la darrera conseqüència pot esclafar moltes llibertats.

            El proper dia 14 els sindicats han amanit una segona vaga general, és a dir: intentaran paralitzar el país, que és el seu objectiu perquè ningú oblidi que els sindicats existeixen i se’ls tingui en compte. Perquè per poca cosa més servirà la vaga. I com que qui crida gent al carrer l’ha d’omplir, malgrat es negui i es digui que els que diuen el contrari pixen fora de test, la realitat és que els “piquets informatius” se’n foten d’aquell altre principi democràtic que diu que el fi no justifica els mitjans. Ara bé, per culpa d’aquesta convocatòria de vaga ja hi ha gent que tremola, per exemple malalts que desprès d’esperar setmanes hora per anar a l’especialista o per sotmetre’s a una operació no urgent, la tenen programada pel dia 14. Sense posar altres exemples, dels molts que s’hi podrien afegir, d’aquests efectes col·laterals algú se’n farà responsable? De garantir la llibertat de no fer vaga, instruint els piquets de fins allà on poden arribar per no convertir la llibertat democràtica en tirania democràtica, algú es prendrà la molèstia de fer-ho? Per incoherències com aquestes, tenim la democràcia esguerrada que ens mereixem. Mentre les persianes de les botigues no es baixin el dia d’una vaga general espontàniament i no per por, ningú pot assegurar sense que li caigui la cara de vergonya que el comerç ha secundat la protesta.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada