Follow by Email

dimarts, 20 de novembre de 2012

PER UN PLAT DE LLENTIES, PERMISOS DE RESIDÈNCIA A TRAMUJA


            Sembla ser que per un plat de llenties, el govern serà capaç de cometre el disbarat de vendre’s patrimoni immobiliari a estrangers, sempre que no vagin justos d’armilla i que maldin per un permís de residència saltant-se tots els requisits que la llei d’estrangeria preveu, cues davant les delegacions del govern incloses. Ha d’estar molt desesperat el govern, perquè un registrador de la propietat com en Rajoy s’atreveixi a temptar - sobretot xinesos i russos, els màxims representants d’una economia en expansió i sense mètodes comercials massa transparents - amb permisos de residència indiscriminats, sempre que es retratin comprant trinco-trinco una casa per més de 160.000 euros. O sigui, d’un tret el gallec i la seva pretenen matar dos pardals: franquejaran l’entrada al país a una bona remesa d’immigrants rics, i rebaixaran l’estoc immobiliari que no saben com treure’s de sobre, perquè han escanyat tant els autòctons a còpia de píndoles d’austeritat que aquests ja no poden comprar un clau, doncs alguna sortida els hi han de trobar als pisos que els d’aquí no poden mantenir.

            I no parlem de les carretades d’immigrants normals, però pelacanyes: aquests no tindran mai 160.000 euros per comprar-se un permís de residència a canvi d’engreixar el cens de propietaris d’aquest gran país amb vocació d’acollir el bo i millor de cada casa, sempre que s’ho pugui pagar. Vaig escriure fa molt de temps i ho mantinc: el problema de la immigració és la pobresa. Al pobre desgraciat que acaba d’arribar en una patera i s’ha hagut de ficar en un pis patera per sobreviure en la misèria, encara que sigui una bona persona se li fa la vida impossible fins que fot el camp de l’escala. Però si es tractés d’un immigrant amb el ronyó folrat, sigui moro o cristià, ja no li girarien la cara i fins i tot, si fos una mica sociable, se’n farien amics. Perquè la qüestió no és que l’immigrant sigui una bona persona, si passa gana i fa mala ganya ho té fotut. En canvi, deu pensar en Rajoy, aquests nous residents ser podran ser uns impresentables, però no pararan la mà per les cantonades ni es posaran a les cues dels serveis d’ocupació, ni emprenyaran amb la conya del pirmi. I no robaran quatre bestieses, doncs si ho fessin seria a l’engròs. Aquesta reflexió dóna per més, demà ho rematarem.    

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada