dimecres, 21 de novembre del 2012

MÉS SOBRE LA TÓMBOLA DELS PERMISOS DE RESIDÈNCIA


            Era d’esperar que ahir l’oposició s’abraonés sobre el coll del govern, demanant tota classe d’explicacions sobre l’ocurrència d’oferir, com a comissió pel favor d’escaguitxar més de 160.000 euros per un pis o una casa, un permís de residència nou de trinca a qualsevol estranger que hi estigués interessat en aquesta ganga. El que no m’esperava, francament, és que el portantveu del govern puntualitzés que els esdevinguts nous residents, gràcies a aquesta nova versió de la llei de l’embut, no tindrien cap dret ni a sanitat publica, ni a portar els fills a l’escola municipal, ni a prendre cap lloc de treball als parats. Aleshores, ¿de què els hi servirà comprar un pis i tenir un flamant permís de residència, si han de viure com pàries en el gueto dels invisibles? De tots els descàrrecs possibles, han triat el que cantava més. Una de dos, o s’han begut l’enteniment o es pensen que ens mamen el dit. És evident que si es produïssin compres massives de pisos en aquestes condicions tan surrealistes, voldria dir que s’infiltrarien a la societat espanyola una sèrie de paràsits, que més tard o més d’hora, acabarien mangonejant l’economia submergida i potser coses pitjors i tot.

            Deixant de banda el greuge comparatiu que es cometria amb els sense papers a la recerca d’un permís de residència de segona categoria, hi ha una reflexió que els ciutadans caldria que ens féssim amb caràcter d’urgència: decisions com aquesta de polir-se les existències del futur banc dolent a preu de saldo, i deixar entrar per la porta falsa a qualsevol indocumentat que porti 160.000 euros penjats del nas, posant en perill la bona convivència dels propers  anys, les pot prendre unilateralment un govern desacreditat i a la deriva? Aquestes “inversions” no són les que convenen i, per tant, comença a ser hora enmig d’una situació d’emergència econòmica i social tan greu, que enlloc de treure a passejar cada partit diferències i greuges que ja fan pudor de tant de temps com es remenen per alimentar la desavinença, es fes un front comú per treure les castanyes del foc a un país orfe de lideratge i de valors. ¿No és hora d’un govern de concentració nacional amb l’objectiu de treure el vaixell de les aigües tèrboles on s’ha embarrancat, amb iniciatives assenyades?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada