L'HEREU ESCAMPA BUSCA PARELLA DE BALL

            L’hereu escampa ara busca com un boig parella de ball, però cap pubilla li’n fa cas. I això que encara que el seu patrimoni hagi anat a menys després de la darrera escaramussa , no deixa de ser el millor partit que trepitja l’envelat. Que té més calerons i és el més ben plantat ningú li regateja; el problema és que des que el varen escarmentar fort, picant-li la cresta, s’ha deixat anar una mica i ja no és aquell arrogant ballador que s’ho volia menjar tot, i que de tan irresistible com es creia, pretenia no embolicar-se amb una parella estable i anava tirant de beta fent la papallona avui amb la de la dreta i demà amb la de l’esquerra. Per molt que li fessin gruar, totes es deixaven estimar, doncs a part de simpàtic, al seu costat sempre queia algun regalet. Però, ara resulta que totes les que abans entretenia amb quatre magarrufes se li han posat de cul, i li volen fer pagar els desaires de quan anava fort d’armilla i amb l’esquena ben dreta. Avui, de resultes de la patacada, camina feixuc i amb cara de pomes agres, i totes s’hi atreveixen a fer-li purgar l’arrogància de temps passats.

            Primer ho ha provat amb la seva cosina, per allò que es diu sobre que la sang no es torna mai aigua. Però aquesta li ha dit que d’anar a viure junts ja s’hi pot posar fulles: al màxim que està disposada és a sortir de tant en tant, per anar a ballar i prendre’s alguna cosa, i després cadascú a casa seva. Si agafa una calipàndria, que li peixin les sopetes els de casa, que ella no està per fer de crossa a cap malalt ara que ha tingut una revifada i es torna a veure les orelles. A l’hereu, aquestes condicions no li fan el pes, ja que, a més a més, li ha dit que no es pensi pas que quan vagin a l’envelat ho ballaran tot: ella només s’hi posarà bé per ballar vals, però dels boleros i, sobretot, dels tangos, ja se’n pot oblidar. El pobre hereu ho té magra, malgrat un mig amic li vol fer de bones amb una que li deu favors. És clar que sempre podria repenjar-se del braç d’una antiga amant que estar segur no se’l trauria de sobre, però la seva família política no la pot veure ni en pintura perquè la té per una barjaula. La qüestió és que si no s’obre el ball abans de Nadal, d’una manera o una altra, però amb una mica d’alegria i amb ganes d’allargar la temporada, la festa té els dies comptats i a l’envelat potser no trigarem gaire a veure-hi penjat el cartell de “es traspassa”.