Follow by Email

dilluns, 19 de novembre de 2012

ELS QUE COBREN A TANT LA MENTIDA I ELS DESNONAMENTS


            Em costa de creure que algú pugui caure tan baix com per empastifar amb sospites les recents morts per suïcidi vinculades a desnonaments, afirmant que són pura tramoia. En una de les fastigoses i tendencioses tertúlies cavernícoles, que alimenten coneguts militants de l’obscurantisme espanyol més carca, abans d’ahir es va afirmar que no n’hi havia per tant amb això dels desnonaments, que al cap i a la fi la regidora que es va tirar de cap per la finestra a Euskadi o el desgraciat que es va penjar a Andalusia, tenien altres maldecaps per llevar-se la vida i que els esquerranosos de sempre se n’havien apropiat de drames particulars per fer bullir l’olla de la indignació. Que aquestes barbaritats les escampin gent amb carnet de periodista o d’un partit polític, perquè no se n’amaguen, i s’emparin en la llibertat d’expressió que reconeix una democràcia en la que no creuen, fa molt de mal a la societat.

            En efecte, quan tothom està sensibilitzat amb el drama dels llançaments de tantes famílies de casa seva pel simple pecat de ser morosos - no estafadors ni delinqüents, sinó víctimes de la política econòmica erràtica dels governs que els han deixat sense el lloc de treball que els permetia guanyar-se la vida i pagar la hipoteca o el lloguer -, que hi hagi pocavergonyes que en facin mofa o insinuant que tot això dels suïcidis és un muntatge per engreixar la indignació del poble, senzillament és mesquí. Però els que fan córrer aquesta brama haurien de començar a rumiar que estan jugant amb foc i que la indignació popular no és una llegenda urbana. Ja era hora que es fes alguna cosa per evitar que unes escenes tan impactants com les dels desnonaments fossin contemplades per criatures; però, ¿quan s’ha tardat en començar-ne a parlar? Els testimonis amb cara i ulls que cada dia publiquen els diaris esgarrifen i commouen a tothom que tingui dos dits de sentiments. Mirant cap a una altra banda o insinuant el que no hi ha, poden pagar-ho molt car els que cobren a tant la mentida. La qüestió no és canviar de dial, la qüestió és que hi ha molta gent que se les escolta aquestes tertúlies incendiàries i que s’empassa el que s’hi diu.          

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada