La
llufa financera que ha penjat Bankia a l’esquena de tots els innocents
espanyols, és de campionat. Però la barra dels consellers que s’han assegut successivament
a les poltrones de Caixa Madrid, Banc de València i més cap aquí al consell
d’administració de la Bankia
nacionalitzada, és una burla indecent. Segons les dades oficials que ha filtrat
el propi FROB - la lloca dels bancs i caixes que fan l’ànec –, desprendre’s de
75 consellers per la porta falsa ha permès un estalvi de set milions i escaig
d’euros. Casualment, el mateix import que les pèrdues confessades per l’entitat
des de gener a setembre d’enguany. Com pot ser que aquests consellers
pluriempleats, quasi tots emparentats d’alguna manera amb la classe política o
amb l’administració pública, no tinguessin la decència de renunciar abans a uns
ingressos que no eren més que “complements”, ja que tenien la menjadora a una
altra banda?
Algun dia, potser, es
quantificarà el llast que va suposar per a moltes Caixes d’Estalvi tenir
infiltrats polítics o destacats membres de l’establishment en els Consells d’administració.
Encara estan tendres les vergonyoses declaracions en seu parlamentària de l’exministre
Serra explicant, com si fos una gracieta, que quan va fer-se càrrec de la
presidència de Caixa Catalunya va fer classes d’economia als membres del seu
Consell d’administració. Com era possible que sense saber llegir una compte de
resultats poguessin “aconsellar” res de profit? I el més emprenyador és que no
hi estaven per amor a l’art, sinó que es treien un bon sobresou sense necessitar-lo,
doncs ja es guanyaven la vida, i molt bé, en altres ocupacions. Potser perquè
no els necessitaven per arribar a fi de mes, fa uns trenta i pico d’anys, molts
consellers cobraven per assistir a consells d’administració a través d’aportacions
“en espècie” a plans de jubilació, amb camuflatge d’assegurances de vida per
allò de la desgravació fiscal, embutxacant-se al cap d’uns deu anys aquell “sou
diferit”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada