dimecres, 5 de setembre del 2012

PROPOSTA DE REFLEXIÓ: QUE NINGU POTINEGI LES PENSIONS!


            Ahir vam saber que per pagar les pensions d’aquest més, s’ha hagut de recórrer als estalvis acumulats en aquell cèlebre fons de reserva que es va crear a les darreries de la legislatura del senyor Aznar. El qual, en plena navegació sota bandera socialista, el benaventurat d’en ZP va assegurar que gràcies a la seva picardia i a no tenir les mans foradades, al rebost del sistema públic de pensions hi havia teca suficient, com per no patir fins al 2040. Afirmació triomfalista que repetien, sense que el nas se’ls hi allargués ni un mil·límetre, tots els que tenien en aquella època les mans a la caixa. Algun escèptic i descregut periodista, va gosar fer unes quantes preguntes incòmodes, que ningú va contestar, sobre com es gestionava el fons de reserva? Jo mateix vaig reflexionar, no fa pas gaires setmanes,  sobre què passaria, si amb la fal·lera d’engreixar el capitalet més de pressa, se n’hagués invertit una part, més o menys considerable, en això que en diuen “productes tòxics”?

Avui, que ens hem après de memòria que la causa principal de la bombolla immobiliària, foren els actius fantasmes de valoracions inflades – un misteri més gran que el miracle bíblic de la multiplicació dels pans i dels peixos -, qui ens assegura que el fons de reserva no l’han rossegat les rates?  En fi, el que dic es que les pensions no es poden potinejar. I a més a més convindria que no se’n parli tant a la babalà, i que no es permeti ficar al mateix sac les pensions contributives - que hi ha una obligació de respectar en les mateixes condicions que es van emparaular entre l’Estat i els cotitzants per obligació -; les no contributives i els complements de mínims que, en tot cas, es tracta d’una liberalitat política i, molt menys, contaminar-les amb les prestacions d’atur. I ja que hi estem posats, potser també caldria comprovar si es van tornar els diners manllevats fa dos anys al fons de reserva, per part de la ministra Salgado, segons ella mateixa va confessar, per “tapar forats” conjunturals de l’administració pública. Malgrat va tranquil·litzar el personal assegurant que havia rescabalat del tot la picossada, potser valdria la pena de comprovar-ho, com sant Tomàs.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada