A vegades valdria més
tirar el barret al foc i parar de lluitar – li confessava ahir l’home que
viatjava en el compartiment veí del tren en que jo anava, a la dóna que
l’acompanyava. Jo feia veure que passava figues, per no perdre’m la conversa.
Ell va afegir que ja n’estava cansat d’escoltar a totes hores la mateixa
cantarella de la crisi i d’estrenyés el cinturó, i ella li va contestar una
bajanada: que s’estigués una temporada sense obrir la tele, sense llegir cap
diari ni escoltar cap radio. No varen parlar més, fins que arribaren a la seva estació.
Llavors me’ls vaig mirar: ell era de mitja edat i ella un xic més jove; evidentment,
uns estranys per a mi, però les quatre paraules em varen quedar i durant tota
la resta de trajecte les vaig estar rumiant. Penso que se’n fa un gra massa pintant-ho
tot tan negre, doncs hi ha molta gent que acaben perden la serenitat i
l’equilibri que s’alimenta d’esperança, i que estan a punt de fer un xap.
Però, els que intentem
que es relativitzin els problemes, després de reflexionar-hi pacíficament cada
matí, hem de reconèixer que ens ho posen molt difícil els que tindrien l’obligació
de filar prim, en l’administració dels
pressupostos públics. Mentre l’atur, la inflació i el dèficit no paren d’anar
cap amunt, ha transcendit que a l’aeroport fantasma de Castelló, hi mantenen encara
avui una plantilla de 7 persones; amb un director al capdavant, que cobra
gairebé cinc mil euros al mes, suposo que per fer avions de paper, doncs dels
de veritat no n’ha aterrat ni un. Tampoc no és gaire edificant que quan hi ha
tantes famílies - que no s’ho mereixen - a les portes de la misèria o tan esvarades
que poden fer una barbaritat domèstica, el govern injecti 4.450 milions d’euros
més, de diner públic, a una Bankia que està en fallida total. El diner públic
que es porta enterrat al forat dels bancs - la majoria de les vegades per
salvar la cara de polítics incompetents i dels seus amics corruptes -, gairebé
puja tant com el fons de reserva de les pensions: uns 67.000 euros.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada