La vicepresidenta de l’executiu central, en el seu
paper d’aplicada senyoreta Rotenmeyer, amenaça la mainada catalana que si som díscols
i rebecs ens tancarà al quarto de les rates, emparada en la llei. Totes les
senyoretes Rotenmeyer ja ho tenen això: no saben dissimular la impertinència,
malgrat s’hi esforcin amb un posat de no haver trencat mai cap plat i de ser
les més llestes de la classe. Però, sovint aquestes institutrius tan picalloses
es troben que la canalla les deixa plantades amb alguna marraneria de les seves
i encara que aconsegueixin imposar per la força les seves normes, mai més
aquelles criatures les podran veure. I això els hi passa a les senyoretes
Rotenmeyer perquè, tan sàvies com són, no han aprés una cosa tan elemental com
que no hi ha cap llei que no es pugui adaptar a la realitat de les persones.
Dit això, resulta com a mínim sorprenent que en un país
com el nostre, que hem consagrat la llei de l’embut i el principi de que “feta
la llei feta la trampa”, tota una vicepresidenta del govern vulgui tapar la
boca als catalans i vetar-nos el dret a decidir, invocant la llei. Ella, com
que és tan fina, no s’emmerda amb paraules més gruixudes; però, un feligrès de
la seva parròquia, un tal Alejo, amb la seva cara d’emprenyat compulsiu no s’està
de reclamar que la guàrdia civil ocupi Catalunya per posar una mica d’ordre i
fer net d’espanyols renegats. L’estirabot no passaria de ximpleria, si no fos
que aquest botifler ressentit ostenta un càrrec institucional al parlament europeu.
A mi em sembla que de tan legalistes que volen ser tota aquesta patuleia es fan
un embolic amb les lleis i han perdut el sentit de la prioritat i de la jerarquia.
El dret a decidir s’empara en una llei de rang molt superior: la declaració
dels drets humans, que deixa en calçotets la Constitució espanyola
i tots els seus articles junts. Les constitucions les fan les persones, no a l’inrevés;
per tant, no es pot dir que no es pugui adaptar a la realitat, oimés quan no fa
pas gaire la varen grapejar per conveniències, de pressa i corrents. Que ja no és
verge, carai!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada