dijous, 13 de setembre del 2012

PROPOSTA DE REFLEXIÓ A COMENÇAMENT DEL CURS ESCOLAR


            Ha començat el curs escolar amb mala astrugància: més alumnes, menys mestres, més hores lectives i menys sous; amb l’amenaça que tot plegat afecti negativament el fracàs escolar. El que es calla o no s’explica prou bé és que la frisança dels mestres per admetre més alumnes per aula no és basa només en raons pedagògiques, sinó en la por que no puguin dominar la conflictivitat que la saturació pugui desenvolupar, sobretot en determinades zones geogràfiques. Les baixes laborals per esgotament derivat de la tensió, la falta de respecte als docents i les vexacions psicològiques perverses perquè no es poden demostrar, també fan forat en un sistema que va coix de recursos. Tampoc en aquest panorama enrarit, no arriba al carrer amb suficient transparència la xifra exacta de docents alliberats en tasques sindicals, que si no n’estiguessin potser podrien alleugerir el desequilibri, amb l’afegitó d’aclarir qui paga, directe o indirectament, llurs nòmines.

            És evident que si volem aconseguir per al nostre sistema educatiu públic l’excel·lència paradigmàtica dels finlandesos, per exemple, hem de començar per tocar de peus a terra i no amagar el cap sota l’ala quan es tracta de buscar el desllorigador. Qualsevol sistema educatiu és basa en la qualitat dels docents, i aquesta capacitat d’ensenyar no es mesura – o no s’hauria de fer, en principi – per diners sinó per resultats. El fracàs escolar real és molt més alt del que es diu, si es fila prim: francament, que el 40% dels currículums que s’envien per trobar feina estiguin farcits de faltes d’ortografia, no deixa gaire ben parada l’eficàcia de l’ensenyament rebut i que tants joves tinguin dificultats per entendre el que llegeixen, tampoc no és una bona referència dels seus mestres. Ara bé, cal afegir que la quota de responsabilitat dels pares en l’educació dels fills és baixa, i en aquestes circumstàncies ni el millor mestre del món pot adreçar a l’escola el que es torça a casa. Resumint: ¿no creieu que manquen docents vocacionals i amb menys ànima de funcionari; però, sobretot, pares educadors que complementin la tasca dels mestres?     

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada